Darrerament s’ha descobert que alguns dels nostres fills i filles han rebut o compartit stickers, vídeos i imatges de violència extrema i sexual, incloent-hi agressions sexuals greus presentades com a humor o entreteniment.

Aquest fet ens recorda una realitat incòmoda: molts joves estan rebent més “educació sexual” del porno i de la violència digital que de les persones adultes que els hauríem d’acompanyar.

La sexualitat forma part del seu creixement, però avui hi arriben a través d’imatges explícites, memes i continguts pornogràfics, sovint abans dels 12 anys. En molts casos no ho busquen: simplement els apareix al mòbil, en grups de WhatsApp o en xarxes on no tenen eines per interpretar què estan veient.

Per això és essencial que les famílies recuperem el nostre paper de referents i no deleguem en internet l’educació sexual dels nostres fills i filles.

Què passa quan la primera “lliçó” de sexualitat és el porno?

El porno no és informació: és espectacle. I quan es converteix en la primera font d’aprenentatge pot provocar:

• Expectatives irreals sobre cossos, plaer i rols.
• Normalització de la pressió, la desigualtat i la violència.
• Confusió sobre consentiment i límits.
• Inseguretat i comparacions que impacten l’autoestima.
• Dificultat per diferenciar ficció i realitat.
  

Aquestes influències poden marcar la manera com viuran les relacions afectives i sexuals, i com es veuran a ells mateixos.

I què hi podem fer les famílies? Ser referents, no inspectors

Acompanyar la sexualitat no és controlar: és estar disponibles, ser fonts de confiança i obrir converses que els ajudin a entendre el món on viuen.

Algunes claus:

1. Parlar-ne amb naturalitat i sovint

La sexualitat no ha de ser un tema tabú. Si en podem parlar, també ens podran preguntar.

2. Educar abans que internet ho faci per nosaltres

Els infants mereixen informació clara, honesta i adequada a la seva edat sobre cossos, límits, plaer, respecte i consentiment.

3. Donar context, no sermons

Explicar que el porno és ficció, que exagera i que no representa el desig real ni relacions sanes.

4. Acompanyar-los quan veuen alguna cosa que no entenen

Molts infants topen amb imatges per accident. No és culpa seva. Necessiten adults que els ajudin a posar-hi paraules.

5. Parlar de límits, consentiment i respecte

És el fonament de qualsevol relació sana i una protecció essencial davant de la pressió i la violència.